dissabte, 17 de maig del 2008

Joc d'escalada matemàtica

Aqui enganxo un joc que consisteix a anar resolent operacions matematiques per ser el primer en pujar una muntanya.



Es pot triar la dificultat que vulgueu i escollir entre un o dos jugadors.

divendres, 16 de maig del 2008

TIPUS D'ASSEGURANCES




Hi ha dos tipus d'assegurances, les fixes, que es deixen a la paret (que col·loquialment s'anomenen xapes) i les que són mòbils i es poden recuperar.

Dins del primer grup n'hi ha de diferents classes ja que al llarg dels anys han anat apareixent millores en seguretat:
1 Químic: És el més nou i el més segur. S'anomena així ja que per fixar-lo a la roca s'utilitza un ciment químic.
2 Parabolt: És molt segur en roca dura i bastant recent.
3 Buril: Semblant a l'anterior però menys segur.
4 Espit: Sistema antic que ja no s'utilitza.
5 Claus: El més antic i relativament segur (depèn de qui el posa). Es pot deixar fixat a la paret o es pot recuperar.



Dins de les mòbils n'hi ha de molts tipus ja que es pot utilitzar qualsevol element de la paret que pugui aguantar una possible caiguda. Els dos més importants són:



-Tascons: Són peces metàl·liques triangulars o rectangulars unides a un cable que s'introdueixen o s'encasten a fisures. Ens hem d'assegurar que està ben posat i que no saltarà en cas de caiguda.



-Friends: Són com una semiesfera articulada que es tanca i s'encasta dins de fisures o qualsevol forat. Són més segurs que els anteriors i es poden utilitzar a més llocs però són molt cars.


-Ponts de roca: Es pot utilitzar qualsevol formació de la roca que ens permeti passar-hi una cinta o un cordino com a assegurança.
-Altres: En cas de necessitat també es poden utilitzar les sabines que creixen a les parets com a assegurança ja que solen ser molt resistents.



dijous, 15 de maig del 2008




MATERIAL





Qalsevol estri o aparell d'escalada ha indica la màxima força que pot suportar. En la fotografia següent es mostren diferents classes de mosquetons:




Això ens informa de la força que aquests mosquetons poden suportar longitudinalment, transverçalment i oberts.

Fent aquesta senzilla operació podem conèixer la màxima massa que aquests mosquetons poden suportar amb seguretat


TIPUS D'ESCALADA

Avui en dia els quatre tipus principals d'escalada són:

-Escalada esportiva: Són vies curtes de 35 metres com a màxim, es puja i es baixa. Solen ser vies de dificultat
-Escalada clàssica: Són vies llargues de manera que cal fer-les en varis trams (ja que les cordes tenen un màxim de 70 metres). El final de cada tram s'anomena reunió i és des d'on el que escala de primer assegura al que va de segon.
En quest cas el que comença a escalar (des de terra) no baixa en acabar el tram sinó que es "penja" de la reunió i des d'allí assegura al company que abans l'assegurava a ell. Ara els dos membres de la parella estan penjats de la paret. El que puja de segon sobrepassant la reunió on hi ha el company i segueix pujant fins a la següent reunió des d'on assegurarà el seu company. Aquest farà el mateix que acaba de fer ell i així successivament.
Les vies d'aquest tipus poden arribar a superar els 1000 metres i a escalar-les es poden trigar varis dies.

Clicant aqui podreu veure el film premiat en el festival de cinema de muntanya de torelló en el que es mostra com s'obra (es puja per primera vegada) una via.

-Escalada en bloc: inicialment s'utilitzava com a entrenament però ha esdevimgut una nova modalitat d'escalada. Són passos de molta dificultat en blocs de roca i, com que estan arran de terra, per protegir l'escalador no s'utilitza corda sinó colxonetes o matalassos anomenats "cràspats".



-Psicobloc: Escalada sense corda a la costa, a penyasegats sobre l'aigua. Molt practicat a les Balears.
Nocions bàsiques de seguretat en l'escalada






Pel que fa a la seguretat en l'escalada la física té molta importància. Ens mostra la resistència del material que utilitzem, la perillositat de les caigudes, etc...



Per mesurar la perillositat s'utilitza la fórmula següent:





Es divideixen els metres de caiguda entre els de corda que treballa (que amorteix la caiguda). Si el resultat és menor de 2 la caiguda no causarà lesions importants, però si supera aquesta xifra si que en pot causar. Com més alt el resultat més perill de patir lesions importants hi ha ja que com menys metres de corda hi ha per amotriguar la gaiguda, més forta és l'estravada. Les caigudes el resultat de les quals és 2 o més s'anomenen de factor 2.



Aquest és un fet molt important a tenir en compte quan escalem vies de varis llargs. Quan sobrepassem la reunió i ancara no hem xapat (passar la corda per l'assagurança de la paret) en cas de caiguda els metres de caiguda superarien els de corda (factor 2). És per això que en aquests trams s'ha d'anar amb molt de compte i intentar assegurar-nos com més aviat millor.